@avelino

avelino

Beginner

URGENTE Si les llengües no moren de mort natural [...], hi ha maneres de matar-les o d’induir-les al suïcidi. L’extermini de poblacions senceres no és el cas més freqüent però s’ha donat i es dóna: quan van trobar Ishi, «l’últim de la seva tribu», els buscadors d’or havien anat matant sistemàticament tots els yana que havien trobat. Els yana havien viscut durant tres o quatre mil anys al nord de Califòrnia –territori en què havien estat els primers ocupants––. Ara del yana –o yahi, la varietat parlada per Ishi– només en queda un corpus escrit. [...] Els casos d’extermini d’una població no són equiparables al fenomen conegut habitualment com a «mort» d’una llengua: la substitució de la llengua pròpia per una altra. En aquest cas, l’extermini no és de persones sinó del fonament de la identitat personal, social i espiritual d’aquestes: la seva llengua. Cal tenir present que, quan parlem de «mort» d’una llengua en el sentit habitual, és a dir, per substitució, estem parlant d’una de les formes d’extermini més cruels i violentes. Quan un parlant renuncia a la pròpia llengua no està renunciant tan sols a un vehicle de comunicació, ni tampoc únicament a un senyal d’identitat; està renunciant al sistema que li ha fornit una visió del món per mitjà del qual ha estructurat aquesta mateixa visió. Renunciar a la pròpia llengua implica renunciar a un dels fonaments més importants de la nostra adequació al món on ens ha tocat de viure, trencar els lligams amb la nostra cultura i iniciar un procés de readaptació que massa sovint –i això és oblidat per tots aquells que només veuen el «cost» del manteniment de les llengües minoritzades– porta a la marginació. [...] Ens podem preguntar com és que una comunitat decideix deixar de parlar la seva llengua, o, potser, quins són els mecanismes per a aconseguir que ho faci. ¿Per què, ens podem continuar preguntant, si la substitució es produeix de manera tan ràpida i tan efectiva, és tan difícil d’aconseguir el manteniment d’una llengua? No cal dir que en aquesta decisió col·lectiva, el paper de l’individu és fonamental..., fins a cert punt. L’individu, com a membre d’una comunitat, pot acatar la decisió col·lectiva d’abandonar la llengua que li és pròpia, com també pot resistir fins al final com a darrer parlant. Allò que cal tenir present, però, és que el «depèn de vostè» o, en altres paraules, el suport individual a la llengua com a única acció destinada a preservar-la, no funciona, justament, perquè la llengua és un fenomen social i per a la seva existència li és indispensable l’ús. Escriu un text de característiques semblants al de Carme Junyent, sobretot quant al registre, a la tipologia i als recursos expressius. Cal que hi aprofites tot el que has estudiat sobre la qüestió. Ha de dur com a títol: “Mesures per a evitar la desaparició d’una llengua”. (Extensió: unes 150 paraules)
Answer
2 log x = 3+ log x/10
Answer

Life Enjoy

" Life is not a problem to be solved but a reality to be experienced! "

Get in touch

Social

© Copyright 2013 - 2024 KUDO.TIPS - All rights reserved.