Digues si la rima dels poemes següents és assonant o consonant. Escriu els mots que rimen de cadascun dels poemes.
Damunt l’altura
Damunt l’altura, feliçment,
sota la calma del dia,
miro la volta resplendent,
sento dels aires l’harmonia.
Un món de pau i alegria
puja dels camps, vessa del cel.
I quan al juny l’hora declina,
la serralada pentina
parla en secret al meu anhel.
Joan Vinyoli
Font de Sant Marçal
Déu te guard, vianant! Que t’imposi el Montseny
una mica d’amor i una mica de seny.
Ací tens un pedrís clapissat de falzia.
Ací tens una font que parlar-te podria.
La virtut del Montseny és aquest rajolí
que d’avets i de faigs la fullaca esbandí.
La virtut del Montseny es congria a l’altura.
Per ço té aquesta font una ullada tan pura
i la seva canal dona l’eco planyent
de la fusta del bosc torturada pel vent.
Guerau de Liost
Damunt l’altura
Damunt l’altura, feliçment,
sota la calma del dia,
miro la volta resplendent,
sento dels aires l’harmonia.
Un món de pau i alegria
puja dels camps, vessa del cel.
I quan al juny l’hora declina,
la serralada pentina
parla en secret al meu anhel.
Joan Vinyoli
Font de Sant Marçal
Déu te guard, vianant! Que t’imposi el Montseny
una mica d’amor i una mica de seny.
Ací tens un pedrís clapissat de falzia.
Ací tens una font que parlar-te podria.
La virtut del Montseny és aquest rajolí
que d’avets i de faigs la fullaca esbandí.
La virtut del Montseny es congria a l’altura.
Per ço té aquesta font una ullada tan pura
i la seva canal dona l’eco planyent
de la fusta del bosc torturada pel vent.
Guerau de Liost
Respuesta:
Aquesta dificil bro